diumenge, 30 de novembre del 2014

COM SER UN BON ESTUDIANT

La vida d’estudiant és complicada, ja que per ser bon estudiant implica temps, esforç i sacrifici. Però no tot és estudiar, s’ha de saber combinar els estudis i la vida social.
Hi ha moltes maneres de treure bons resultats i continuar tenint aficions, practicant algun esport... No és fàcil trobar la manera correcta per estudiar de cadascú, ja que tothom és diferent. Però crec que aquestes alçades ja tothom té una manera pròpia i definida d’estudiar.
A continuació hi ha els consells més útils que he après al llarg dels anys:
Practicar algun esport, tocar un instrument... és beneficiós ja que inconscientment t’inculquen valors com la persistència, disciplina o l’autosuperació que poden ser beneficiosos a l’hora d’estudiar. També serveixen per desconnectar una estona dels estudis. Un altre bon consell és no estudiar a l’últim moment ja que així hi estàs moltes hores seguides i no les aprofites al cent per cent. Estudiar de mica en mica servei per no estressar-se i entendre millor les coses.
Finalment, com tot, és difícil però s’ha de saber torbar la mesura de tot, o sigui, a l’hora d’estudiar, només s’ha d’estudiar i només està concentrat amb allò. Però a l’hora de sortir amb els amics, quedar, entrenar... s’ha de disfrutar i no pensar en preocupacions que per això sempre hi ha estones, però no sempre és el moment de passar-s’ho bé, per tant, aprofitar tots els moments al màxim siguin pel que siguin.


MALES QUE TIENEN REMEDIO

El pasado mes de julio, yo, Mireia Molas, colaboradora de la ONG de Médicos del Mundo, vine a Tahití para comprobar la progresión de este país. Han pasado varios años ya desde aquel tsunami devastador pero este país sigue en la miseria absoluta, más de ¾ de la población vive en chabolas entre escombros y en la pobreza. Al día de hoy, aún hay 10.000 personas desaparecidas, de un total de 30.000 víctimas del tsunami.
El estado de este país causó que la gente no pueda recomponerse de ese desastre a causa de que el tsunami conllevó la aparición de nuevas enfermedades sin cura y con altos riesgos de contagio. Los individuos todavía viven en condiciones infrahumanas, con lo cual, es más fácil la transmisión de estas enfermedades. Viven entre escombros, restos del tsunami, en casetas provisionales de una sola habitación de unos 4 metros cuadrados, donde viven unas 4 familias (que vendrían a ser un total de unas 20 personas por caseta). Es difícil erradicar estas enfermedades por la falta de espacio y de higiene de las personas, ya que muchas veces la gente come del mismo recipiente, o bien comparten la comida, o no hay suficientes mesuras de higiene y las enfermedades se transmiten con mucha rapidez. No hay suficientes recursos para contener esas enfermedades (medicamentos, trajes de protección, desinfectantes…) ni suficiente asistencia médica para frenar el desarrollo de estas enfermedades. Por lo tanto, el nombre de muertos después del tsunami duplica las víctimas del mismo.
Me gustaría pedir al gobierno de este y de otros países que envíen suministros alimentarios, medicamentos, y espero la llegada de personal médico aquí para evitar la expansión de estas enfermedades. Hace ya tiempo del tsunami pero este país nunca saldrá de la miseria si no contribuimos a ello. Les pido por favor, que, si no detenemos estas enfermedades el número de muertos se dispararán y estas enfermedades podrían llegar a tierras europeas, y como he comentado al principio, no tienen cura y podrían causar una gran epidemia mundial. Por lo tanto necesitamos medicamentos y equipos médicos para erradicar estas enfermedades.

dissabte, 29 de novembre del 2014

MY GRANDMA'S LIFE

James is in his room, doing his homework at the computer when suddenly the light fall off. He can’t do his homework without his computer, so he hasn’t nothing to do. He listens a car, his grandparents arrive at his house, one minute later his grandma is upstairs, going to his bedroom.
- How are you, James?
- Oh, hello grandma, I’m a little bored. I hasn’t nothing to do
- I can explain you some of my childhood while we wait for the light
- Well, if I haven’t another possibility… It’s a joke, you don’t get angry for this ok? I like your stories
- When I was young, I lived in a city near Banyoles, well there were only three houses. My father was a farmworker and my mother took care of our house and the animals. Our fields were in front of the house and my parents only went to Banyoles to buy and sell important things. I went to school by bike while my parents were working the land. My brother were older than me, so they work with my parents. We only had gone to school before we were twelve years old. My brothers worked in the lands and my sisters and I helped my mum at house. When I was older I work in a factory near Banyoles, I didn’t had car, so I went there by bus. After this, I had got my car licence before I had a car. When I could go by car, a lot of things were easier than before.
- Oh, grandma! The light!
- The problem is solved, so you can do your homework
- But you’re explaining me some of your experiences
- Yes, I know. Maybe I can explain you another day that the light fall of, but now you have to study.
- Ok, grandma. I see you tomorrow, good bye!